Acudits de Professors/Alumnes

En un examen, el professor diu a un alumne que no ha sabut respondre cap pregunta:
- Li faré una darrera pregunta: si la sap contestar
l'aprovaré. Quants pèls hi ha a la cua d'un cavall?
- Trenta mil cinc-cents vuitanta-tres.
- I com ho sap?
- Perdoni, professor, però això ja és una altre pregunta.




--------------------------------------------------------------------------------


Un mestre de primer curs havia demanat als seus
alumnes que fessin un dibuix d'un ànec amb
para-sol. Se suposava que els nens havien de pintar
l'ànec de color groc i el para-sol de color verd. En
Pepet, el més trapella, va pintar l'anec vermell.
Mestre: Pepet, quants ànecs vermells has vist tu?
Pepet: N'he vist tants com ànecs grocs amb para-sols verds.




--------------------------------------------------------------------------------


Un alumne pregunta a un professor:
- Quant pesa la terra?
El professor, que no sabia la resposta va evitar de respondre:
- La teva pregunta és molt interessant - li va dir -.
A veure qui de vosaltres la pot contestar demà.
Aquella nit va buscar en tots els llibres fins que va
obtenir la dada. L'endemà va preguntar si algú sabia
la resposta. Com que ningú no va respondre, va donar la xifra exacta.
Aleshores el mateix alumne va saltar:
- Amb gent o sense gent?




--------------------------------------------------------------------------------


Un nen fa els deures i li pregunta al seu pare:
- Pare on és l'Amazones?
- Pregunta-li a la teva mare, noi, que té la santa
mania d'endreçar-ho tot, i segur que l'ha ficat en algun calaix.




--------------------------------------------------------------------------------


- Mama, avui no vull anar al col.legi.
- Què et passa, fill meu?
- Doncs mira, primer perquè tinc son, segon perquè
m'avorreixo i tercer perquè els nens es riuen de mi.
- Saps què penso? Que hi has d'anar. Primer, perquè
és la teva obligació; segon, perquè ja tens 35 anys, I
TERCER, PERQUÈ ETS EL DIRECTOR.

Software lliure versus software privatiu

Richard Stallman, en el vídeo reflexa les raons per les quals l’educació hauria de tindre en el seu bagatge electrònic, un software lliure.

Raons per a gastar el sofware lliure en les escoles:

1.Economitzar diners .En conta posició les empreses de software privatiu donen copies gratuïtes a les escoles per anular aquesta raó
2.Cal formar alumnes de software lliure per a caminar cap a la independència. Ja que si aquest fora el propòsit del software privatiu al regalar copies gratuïtes a les escoles, perquè no segueix donant copies gratuïtes desprès de l’escolarització d’aquestos nens i nens?
3.Educació per donar respostes de com funcionen els programes, ja que si els programes són privatius, els mestres no saben com funcionen és un secret, però si el programa és lliure es pot llegir el codi font. Així naixeran nous programadors.
A més al ser públic, el programa de software lliure està sotmès a moltes més mirades, i pot estar corregit per més gent experta.
4.Formar ciutadans , les escoles deuen ensenyar l’esperit de la bona voluntat, es a dir, que els aprenentatges cal compartir-los, al igual que els programes.

Richard Stallman, com a programador i figura important del software lliure, té un desig, que els universitats es converteixen en software lliure, com una de Brasil. Aquesta universitat és un exemple perquè pagava als programadors del grup amb els diners estalviats per no pagar llicències.

Personalment, jo fins ara era una persona totalment il·lusa a aquest tema. No era conscient de que te poden furtar diners davant teu sense donar-te comte.

Desprès d’haver-me informat una miqueta del que són els softwares lliures i privatius, me’n adone de que durant tota la nostra vida , ens han creat una dependència amb el software privatiu, difícil de llevar. Ja que si jo ara intente, -ho dic ja que ho he intentat- passar-me a un software lliure , que el tinc, me és tan complicat , que ho deixe córrer. I no perquè siga millor o pitjor, sinó perquè és el costum d’uns formats.

Ara desprès de veure realment el que estem fent quan utilitzem un software privatiu, seria qüestió de ficar-se mans en l’obra i desenganxar-nos d’aquest. Com si de tabac és tratara. Ja que qui vol gastar-se diners quan pot tindre el mateix o millor, al seu abast? I no sols per els diners , sinó també per una qüestió moral , com remarcava en la seua conferència Richard Stallman, per a formar ciutadans independents , que creen programes per a l’abast de tots i que comparteixen allò que han fet.

Com a futures mestres, cal que ens desenganxem per a no crear en el nostre alumnat aquesta mena de dependència que hi tenim ara. I ensenyar-los ja des del principi de l’escolaritat l’existència tant del software lliure com del privatiu, ensenyar-los els beneficis i els dificultats de cada un , per a que ells mateixos trien , i no els passe com a nosaltres que sols ens van oferir el privatiu.

Les TIC a l'ed.Infantil. Temes 5 i 6

Les TIC a l’educació Infantil, de Jordi Cases i M.Roser Torrescana.

El tema 5 d’aquest llibre: Programari i recursos didàctics és interessant per a les persones que volen dedicar-se a la docència o que ja són mestres de l’etapa Infantil, ja que aquest tema proporciona un llistat del programari informatitzat, més habitual que s’utilitza a l’educació Infantil.
A més justifica la seua utilització, ficant èmfasi en les seues utilitats, així com en la facilitat del seu ús, per als nens i nenes d’aquestes edats. També fa una recerca a Internet del recursos per a treballar els diferents àrees curriculars que hi ha en Ed. Infantil: Descoberta d’un mateix; Descoberta de l’entorn natural i social; Intercomunicació i llenguatges.

En conclusió, dir que com a mestres , encara que ens proporcionen un seguit de recursos tecnològics, cal saber triar el millor per a les necessitats del nostre alumnat i sempre fer un ús educatiu d’aquestos, ja que si no ho férem estaríem creant un espai macrotecnificat, on olvidessim el vertader sentit de les noves tecnologies en educació.

El tema 6, Experiències TIC a l’educació infantil, es un viatge per diferents experiències que es porten a terme en aules d’ed. infantil. Aquest tema és important , pel fet de que complementa al tema5, es a dir, fa que aquest no sols es quede en un llistat de recursos, ja que dona exemples pràctics de les utilitzacions diverses que es poden dur a terme en Infantil, amb aquestos recursos tecnològics.

Els autors ens proposen una sèrie d’activitats per a treballar diferents camps del currículum , d’una manera motivadora per als nens , útil i significativa per a nosaltres i que done resultats positius, per als pares.
La possibilitat d’activitats que es poden fer és molt àmplia, i com a mestres tenim que estar al corrent de totes elles, per a poder adequar-les a les característiques dels nostres xiquets.

Per finalitzar voldria dir , que aquest llibre hem resulta molt útil, ja com a mestra vull tindre a l’abast tots els recursos possibles per a treballar a l’escola. A més la societat tecnològica avança i amb ella té que avançar l’escola.

Com a suggeriment voldria dir, que com a futures mestres , no sabem si anem a treballar amb un PIP ( programa d’incorporació progressiva ); amb un PIL(programa d’immersió lingüística) o amb un PEV (Programa d’ensenyament en Valencià), per tant tindríem que saber recursos que foren tant en valencià, com els que tenim al llibre, com en castellà. Els recursos en castellà no es veuen molt reflexats, encara que supose que es podran trobar en un altre llibre que parle sobre les Tic, també.

Les meues 3 experiències favorites!!

Les experiències que he triat, van enfocades a l’etapa d’educació Infantil. Els títols d’aquestes són: Fem fotos, Jo vull ser com...!!!! i Què és de veritat? Els anuncis de la "tele": veritat o mentida? . he escollit aquestes , ja que fan referència a tres àmbits de competència com son: Alfabetització tecnològica en la primera, Impacte històrico-social i Comunicació Audiovisual, en la segona, i Comunicació audiovisual: Representació dels mitjans en la tercera experiència. També les he escollit en aquest ordre, perquè crec que en quant al grau de dificultat aquest és l’adequat, si tinguéssim que fer-les a un aula.
He intentat detallar els objectius que es pretén aconseguir amb aquestos tallers, fent referència a com aconseguir-los així com quin material utilitzar.
(Tot açò en les tres entrades següents del bloc.)

1º Experiencia:Fem fotos

Fem fotos és una experiència molt adequada per a l’etapa d’infantil, com a mode d’inici dels aspectes audiovisuals en el curs.

Els objectius son molt específics, i crec que molt motivadors per als nens i nenes.

Començar a diferenciar entre el món real i les imatges que el volen representar. Veure com a partir d’una fotografia podem veure el món en dimensions menudes, però que no és com el nostre cos, que el podem veure per tots els costats, es a dir, en tres dimensions, sinó que allò que fotografiem apareix plasmat en un full plà.
Aprendre a associar imatges parcialitzades amb el seu conjunt corresponent. per a aquest objectiu un material molt útil serien els zooms de les cameres, així com la utilització del ordinador, on podem retallar un tros d’una foto.
Observar i descriure els elements que apareixen en una imatge fixa. Una vegada fem la foto allò que volem, els nens han de ser capaços de explicar allò que veuen, i relacionar-ho amb aspectes de la vida quotidiana
Produir missatges audiovisuals senzills utilitzant diferents mitjans (foto, transparència, enregistrament en un casset, enregistrament en vídeo, etc.) i observar que cada missatge té un autor.
Aprendre a posar un títol i el nom de l'autor/a a cada producció. Per a aconseguir aquest propòsit, necessitem un repertori de reflexions prèvies, quan fèiem activitats de fer fotos i explicar que hi mostraven, ja que així aprenen que qui fa la fotografia és l’autor, i per això ell sap el que vol mostrar.

Amb aquesta experiència temporalitzada en aproximament 1 mes (segons la motivació de l’alumnat), treballarem el camp de la imatge fixa així com àrees transversals com educació artística: visual i plàstica
.

2ª Experiència: Jo vull ser com...!!!!

Jo vull ser com....!! és una experiència que comporta més activitat cognitiva per part de l’alumnat d’Ed. Infantil. Ja que es treballa l’àmbit de la competència: Impacte històrico-social i comunicació audiovisual , camps no tan evidents i visuals com els que es treballaven a la primera experiència.

Els objectius que persegueixen son:

Investigar quin és el programa de TV més vist i en quines hores es mira la TV. A traves de qüestions orals, enquestes prèviament preparades, entrevistes als pares, etc.
Descobrir els valors i contravalors que transmeten les sèries de dibuixos animats. Veure si els personatges dels dibuixos que els agraden són bones persones i volen ajudar a la gent o per el contrari volen fer el mal
Observar com es presenten els conflictes i quina resolució se'ls dóna en les sèries de dibuixos animats. Veure el final de diferents tipus de dibuixos i debatre sobre com a acabat, i una activitat seria canviar el final ells mateixos si no els agrada. A través de la realització de seqüències d’un còmic, o amb fotos, etc., Activitats que donaran pas al següent objectiu:
Saber narrar una història mitjançant la utilització d'imatges fixes seqüenciades (còmic, auca, foto).
Amb aquesta experiència s’endinsarem ja des de Infantil en el camp dels mitjans de comunicació, així com treballarem altres arrees relacionades com: Descoberta de l'entorn. Llenguatge verbal. Llenguatge plàstic

3ª experiència:Què és de veritat? Els anuncis de la "tele": veritat o mentida?

Què és de veritat? Els anuncis de la "tele": veritat o mentida?
Aquesta experiència ja tracta la dimensió de la realitat de la televisió. És molt important en Ed Infantil .Molts nens i nenes o bé arriben a creure-s’ho tot o be sols diuen que lo únic que té la tele de cert són els noticiaris. Per això és bo que amb experiències com aquestes es solucionen els diversos dubtes dels xiquets, al entrar en el gran àmbit de competència Comunicació audiovisual: Representació dels mitjans.

Els objectius que treballem en aquesta són:

Començar a diferenciar entre el món real i les imatges que el volen representar. Açò es un objectiu que el podem relacionar amb les activitats del taller Fem fotos
Comparar les propietats i les característiques dels objectes reals amb la seva representació gràfica, especialment en la publicitat. Mirar anuncis de la televisió i comparar el producte amb la realitat. Veure que en alguns anuncis de gelats, pareixen més grans i després els comparem a la gelateria del barri, i no son del mateix tamany.
Reflexionar sobre la influència de la publicitat i adonar-se que ens ofereixen una imatge distorsionada de la realitat. Podem ficar-los com exemple els anuncis on surten joguines que pareix que prenen vida pròpia.

Amb aquest projecte estarem treballant no sols el camp: Imatge en moviment. Sinó que estarem anant més enllà, començarem a crear en el nostre alumnat uns telespectadors crítics i que saben distanciar-se una mica de la televisió per a mirar d’una manera més objectiva .En definitiva iniciar-se en l'educació de l'esperit crític com a espectadors.

A més estarem treballant àrees relacionades com:Descoberta de l'entorn. Llenguatge verbal.

CoMpEtÈnCiES AuDiOviSuAls

L’educació audiovisual (EA), és un àmbit de l’educació, que reflexa la part més realista de la vida quotidiana, ja que els nens i nenes des de que naixen són envoltats per molts mitjans audiovisuals, que li ajudaran ha adquirir moltes competències, no sols les referents a les noves tecnologies, sinó també l’aprenentatge de temes transversals que aprendrà per mitja d’aquestos. Bé , així doncs, pel fet de que la societat és així, com ha bons docents tenim que fer front i aprendre totes les competències necessàries sobre la EA, per a poder ensenyar-la a l’escola en tots els seus àmbits.

Actualment com a futura docent, si faig una comparació paral·lela entre les competències que crec que tinc i els objectius generals sobre les competències bàsiques de l’EA, que proposa la generalitat catalana, en balanç general d’aquesta seria mitjanament positiva.

Ja que considere que competències com les de conèixer la dimensió socio- econòmica i els poders d’influència socio- polítiques als mitjans audiovisuals, si que els sé detectar, almenys alguns. Reconec per exemple, com darrere de publicitats de productes de neteja, així com , les tele-novel·les en horari de vesprada estan emfatitzant una cultura masclista, on la dona és la que té que quedar-se a cuidar als fills i filles per la vesprada i per suposat fer la neteja. Considere molt important aquestos detalls, que els nens i nenes inconscientment van engolint tots els dies, i que per tant estan educant-se en uns valors no correctes. I açò no més és un exemple de currículum ocult, però crec que hi ha molts més i en educació deurien d’eixir a al llum. Per tant com a docents és necessari ser capaç de triar de manera conscient, entre la gran diversitat de missatges audiovisuals que rebran diàriament, per tal de crear en el nostre alumnat un pensament crític i intel·ligent d’avant tota la gran quantitat de missatges que rebran al llarg del dia.

També, com a persona que he estat educada ja des de un primer moment en molts aspectes audiovisulas , com la televisió, es podria dir que també acomplisc , la competència de valorar la dimensió estètica dels continguts audiovisulas, es a dir, saber valorar i criticar si per exemple una pel·lícula està ben feta, si porta un fil que al telespectador l’enganxa, si els efectes especiasl estan ben aconseguits , etc
Així com també, o en part, sé utilitzar la tecnologia audiovisual com a mitjà d’expressió en àrees d’aprenentatge, ja que a la facultat he tingut que utilitzar instruments audiovisuals per a acomplir diversos objectius de diferents àrees. Així com a també, en un àmbit quotidià és molt fecuent utilitzar els diferents mitjans audiovisuals que dispose, com camera de fotografies i vídeos.

Mentre que per un altra part, encara hem queda molt per a aprendre, sobretot, hem fa falta educar-me més en l’adquisició de pautes d’anàlisi i dels continguts, veure el detall a partir d’un tot. I també conèixer més els codi del llenguatge audiovisuals i saber-los utilitzar en comunicacions senzilles, ja que plantejat des del camp de la didàctica no sé com ho enfocaria.

CoM A DoCeNtS:Q TeNiM Q SaBeR sObRe LeS NTIC?

Com a mestra, per a treballar, els continguts, que s’especifiquen al REAL DECRET1630/2006, del 29 de desembre, per el que s’estableixen les ensenyances mínimes, deuria principalment de tindre un control sobre els usos dels instruments tecnològics, als quals els nens i nenes ja en tenen contacte a la seva vida quotidiana. Integrant aquestos instruments com a eines per a fer treballs al aula entre tots. responent al contingut:

1. Iniciación en el uso de instrumentos tecnológicos como ordenador, cámara o reproductores de sonido e imagen, como elementos de comunicación.

També com a docent, podríem utilitzar com a estratègies d’aprenentatge, produccions audiovisuals, que explicaren alguna cosa d’interès o de reforç d’allò que estem treballant a l’aula. Sempre acompanyant i explicant el que hi estan veient. ¿Preguntant-los si els agrada el que estan veient, si ho estan entenent, etc.? Responent al segon contingut:

2. Acercamiento a producciones audiovisuales como películas, dibujos animados o videojuegos. Valoración crítica de sus contenidos y de su estética.

També hem de saber explicar als nens i nenes que hi ha coses que hi veuen als mitjans de comunicació, als vídeo jocs, que no són veritat. Simplement són una invenció per a informar i, divertir a la gent, etc. Així com fer entendre als més menuts que allò que hi veuen amb els seus ulls és al realitat i allò que veuen a través d’algun aparell potser o no part de la realitat. Responent al tercer contingut:

3. Distinción progresiva entre la realidad y la representa- ción audiovisual.

Fer conscients a l’alumnat que hi ha altres recursos molt divertits , com els llibres, on també podem aprendre molt. Ja que amb els llibres els nens i nenes desenvolupen la seua imaginació en la creació dels personatges, en l’espai on trancorreixen les accions, etc. En els llibres els efectes especials els fiquen ells. Responent al quart criteri:

4. Toma progresiva de conciencia de la necesidad de un uso moderado de los medios audiovisuales y de las tec- nologías de la información y la comunicación

LeS TIC a L'eDuCaCiÓ InFaNTiL

Després de la lectura dels capítols 1 i 2 del llibre anomenat “ Les TIC a L’educació Infantil, dels autors Jordi Cases i M. Roser Torrescasana, es poden extraure moltes idees importants , que com a futurs docents ens poden ajudar molt.

Pel que fa al primer capítol: Introducció: Les TIC i l’escola, primerament fa una explicació del que hi passa a l’actualitat. Dies enrere hem viscut en una revolució digital que ha donat com a resultat el pas a l’actual societat de la informació.
Aquest nou marc social fa que els nens i nenes que arriben a l’escola, formin part ja d’aquest món digital. Aquest nou context, també afecta a l’escola que procura adaptar-se a eixe impacte social tan gran. Adaptar-se significa transformar molts aspectes dels centres escolars actuals, com són:
L’estructura física de l’escola
Canvis en polítiques educatives
Canvis en l’àmbit administratiu
Transformacions en metodologies de treball
Modificacions en el vocabulari educatiu.

Com diu Joan Majó: L’escola el que vol és preparar la gent en aquest entorn, si aquest entorn canvia, l’activitat pròpia de l’escola ha de canviar.

Pel que fa al segon capítol, fa referència a les aportacions de les Tic a l’educació Infantil. Dividint-ho ha distints nivells.
En el nivell de les TIC i el procés de desenvolupament de l’infant , es diu, com ja havíem comentat abans que l’infant té al seu abast ,ja des de ben menut, el millor material informàtic del mercat, però son els adult els que cal educar-los en aquestes qüestions i adaptar la tecnologia al seu nivell maduratiu.
Però al aula , també cal considerar , uns quants aspectes més , a l’hora de fer ús de les TIC a les aules. Tals com que :
L’alumne principiant de les TIC, necessita interacció i ajuda de l’adult per a arribar a conèixer el maquinari.
A poc a poc, es pot potenciar l’ús cooperatiu i col.laboratiu de les TIC, per a fomentar més interaccions ,no sols de mestre a infant, sinó també de família a escola, i entre iguals.
Els nens i nenes hauran de passar d’una motricitat gran a una fina , per mitjà de la pràctica.
La repetició d’accions permetrà al nen assegurar aprenentatges realitzats.
L’ús didàctic de les TIC, impliquen l’ús de la imatge i el so, facilitant la comprensió d’alguns conceptes i propiciant nou aprenentatges.

A un altre nivell, fa referència a les TIC en el PCC.
Les tic són un recurs que podem treballar per igual en les tres àrees curriculars de l’etapa, ja que amb les TIC es reforça el treball d’observació, manipulació, experimentació, comunicació i representació que es fa a l’aula.
Per aquest motiu cal que integrem als continguts del PCC, tot el que ens aporta tindre les TIC a l’aula, com:
Descoberta d’un mateix.
Descoberta de l’entorn natural i social
Intercomunicació i llenguatge:
Llenguatge verbal (oral i escrit)
Llenguatge matemàtic
Llenguatge musical
Llenguatge plàstic

Un altre nivell que tracta és del les TIC i el paper del mestre:
Un del principals aspectes a tenir en compte quan una persona és docent, és que le seu paper principal , és ajudar els estudiants a aprendre a aprende, de manera autónoma en aquesta cultura de canvi, i promoure el seu desenvolupament cognitiu i personal mitjançant activitats centrades en els alumnes.
En l’àmbit curricular s’estan establint noves competències que a l’educació infantil es concreten en els objectius següents:
Aconseguir un domini bàsic dels instruments que permeten treballar amb l’ordinador.
Adonar-se de la diversitat de tasques que es poden fer amb els mitjans informàtics i el avantatges que comporten.
Comprendre que els mitjans electrònics possibiliten l’obtenció d’informació.
Prendre consciència que amb l’ordinador ens podem comunicar amb altres persones.

Per tot açò , cal que el mestre tinga una formació i un cert domini de les TIC, i cal que els enfoques de manera que aquestes siguen útils i eficaces en el procés d’ensenyament- aprenentatge dels alumnes. La relació afectiva entre mestre –alumne és molt important per a que l’infant pugui realitzar satisfactòriament l’aprenentatge, així com també, al relació establida entre família i escola.

I per últim , és fa relació a les TIC en el treball en equip.
El fet que el PCC ens doni orientacions no obligatòries i el propòsit dels mestres a aconseguir-ho, porta implícit la necessitat de treballar en equip ( docent), un treball que permeta seqüenciar els continguts de les TIC i adequar-los a les necessitats de l’entorn en el qual es treballa.
Aleshores, aquest treball de cicle, implicarà coordinació i col·laboració per a seleccionar, tractar ,organitzar i sistematitzar, tota la informació que tenim al nostre abast.

En conclusió , aquest capítols fan incidència de la importància de les Tic en l’àmbit educatiu, per bé de tots, tant del alumnat com del professorat.

mEsTrEs InnOvAdOrs!!

Carmen's proposit: aprendre com utilitzar noves tècniques didàctiques a l'aula, com poden ser aquestes que sorgeixen a l'il.lustració, i arribar a ser una mestra innovadora.Animeu-vos vosaltres també!

aCuDiTs InFoRmATiCs!!!

Aquest és un Físic, un Mecànic i un Informàtic que van en un cotxe i de sobte se para i comença a tirar fum. El físic diu:- Això és el coeficient de fricció de las rodes que no sobrepassa l’efecte aerodinàmic del disseny del transport.El mecànic diu:- Açò ha sigut la junta de la culata que s’ha cremat.I desprès de molt de pensar diu l’informàtic:- ¿Per què no eixim i tornem a entrar?

aCuDiTs InFoRmATiCs!!!

¿Quina diferencia existeix entre una persona normal i un programador de Microsoft? Que una persona normal veu una bombeta fosa i directament va i la canvia, mentre que un programador de Microsoft intentarà convèncer-te de que l’estat normal de la bombeta és fosa.

LES NTIC A LA MEUA VIDA

Les NTIC estan configurant ambients especials i nous en el nostre quefer rutinari, que afecten necessàriament al nostre entorn laboral ,familiar, religiós, polític i econòmic; les NTIC representen el gran paradigma del segle XXI perquè són el eix transversal de la nova societat, la societat de la informació.

Hui en dia la informació circula pel món sencer a velocitats impensables i el que és millor – o pitjor per a alguns- aquesta es troba en poder dels usuaris ,ja que no es guarda gelosament a l’interior de les organitzacions, la qual cosa la fa més valuosa i competitiva.
Però realment sabem utilitzar tota la nova tecnologia que hi tenim a l’abast per a obtenir informació? Baix el meu humil punt de vista, jo opine que no se ni la quarta part de tot el que ens poden proporcionar les NTIC. Crec que les generacions que van darrere de nosaltres son les que realment han après des de l’escola, de manera natural i globalitzada, molts dels avantatges de les NTIC. La qual cosa nosaltres ja estem aprenent a la universitat.

Pense que l’educació es un entorn molt favorable per a que es treballen ixos aspectes, i per aquest motiu com a mestra vull aprendre tot el possible sobre les NTIC , per a poder aplicar-les i treballar amb elles a l’aula ,sens dubte des d’Infantil.



No dubte que gràcies a aquesta assignatura (L.20) aprendré molt, per a poder complir aquest últim propòsit, així com per a ser més intel·ligent en aquest camp fins fa poc desconegut per mi.