LeS TIC a L'eDuCaCiÓ InFaNTiL

Després de la lectura dels capítols 1 i 2 del llibre anomenat “ Les TIC a L’educació Infantil, dels autors Jordi Cases i M. Roser Torrescasana, es poden extraure moltes idees importants , que com a futurs docents ens poden ajudar molt.

Pel que fa al primer capítol: Introducció: Les TIC i l’escola, primerament fa una explicació del que hi passa a l’actualitat. Dies enrere hem viscut en una revolució digital que ha donat com a resultat el pas a l’actual societat de la informació.
Aquest nou marc social fa que els nens i nenes que arriben a l’escola, formin part ja d’aquest món digital. Aquest nou context, també afecta a l’escola que procura adaptar-se a eixe impacte social tan gran. Adaptar-se significa transformar molts aspectes dels centres escolars actuals, com són:
L’estructura física de l’escola
Canvis en polítiques educatives
Canvis en l’àmbit administratiu
Transformacions en metodologies de treball
Modificacions en el vocabulari educatiu.

Com diu Joan Majó: L’escola el que vol és preparar la gent en aquest entorn, si aquest entorn canvia, l’activitat pròpia de l’escola ha de canviar.

Pel que fa al segon capítol, fa referència a les aportacions de les Tic a l’educació Infantil. Dividint-ho ha distints nivells.
En el nivell de les TIC i el procés de desenvolupament de l’infant , es diu, com ja havíem comentat abans que l’infant té al seu abast ,ja des de ben menut, el millor material informàtic del mercat, però son els adult els que cal educar-los en aquestes qüestions i adaptar la tecnologia al seu nivell maduratiu.
Però al aula , també cal considerar , uns quants aspectes més , a l’hora de fer ús de les TIC a les aules. Tals com que :
L’alumne principiant de les TIC, necessita interacció i ajuda de l’adult per a arribar a conèixer el maquinari.
A poc a poc, es pot potenciar l’ús cooperatiu i col.laboratiu de les TIC, per a fomentar més interaccions ,no sols de mestre a infant, sinó també de família a escola, i entre iguals.
Els nens i nenes hauran de passar d’una motricitat gran a una fina , per mitjà de la pràctica.
La repetició d’accions permetrà al nen assegurar aprenentatges realitzats.
L’ús didàctic de les TIC, impliquen l’ús de la imatge i el so, facilitant la comprensió d’alguns conceptes i propiciant nou aprenentatges.

A un altre nivell, fa referència a les TIC en el PCC.
Les tic són un recurs que podem treballar per igual en les tres àrees curriculars de l’etapa, ja que amb les TIC es reforça el treball d’observació, manipulació, experimentació, comunicació i representació que es fa a l’aula.
Per aquest motiu cal que integrem als continguts del PCC, tot el que ens aporta tindre les TIC a l’aula, com:
Descoberta d’un mateix.
Descoberta de l’entorn natural i social
Intercomunicació i llenguatge:
Llenguatge verbal (oral i escrit)
Llenguatge matemàtic
Llenguatge musical
Llenguatge plàstic

Un altre nivell que tracta és del les TIC i el paper del mestre:
Un del principals aspectes a tenir en compte quan una persona és docent, és que le seu paper principal , és ajudar els estudiants a aprendre a aprende, de manera autónoma en aquesta cultura de canvi, i promoure el seu desenvolupament cognitiu i personal mitjançant activitats centrades en els alumnes.
En l’àmbit curricular s’estan establint noves competències que a l’educació infantil es concreten en els objectius següents:
Aconseguir un domini bàsic dels instruments que permeten treballar amb l’ordinador.
Adonar-se de la diversitat de tasques que es poden fer amb els mitjans informàtics i el avantatges que comporten.
Comprendre que els mitjans electrònics possibiliten l’obtenció d’informació.
Prendre consciència que amb l’ordinador ens podem comunicar amb altres persones.

Per tot açò , cal que el mestre tinga una formació i un cert domini de les TIC, i cal que els enfoques de manera que aquestes siguen útils i eficaces en el procés d’ensenyament- aprenentatge dels alumnes. La relació afectiva entre mestre –alumne és molt important per a que l’infant pugui realitzar satisfactòriament l’aprenentatge, així com també, al relació establida entre família i escola.

I per últim , és fa relació a les TIC en el treball en equip.
El fet que el PCC ens doni orientacions no obligatòries i el propòsit dels mestres a aconseguir-ho, porta implícit la necessitat de treballar en equip ( docent), un treball que permeta seqüenciar els continguts de les TIC i adequar-los a les necessitats de l’entorn en el qual es treballa.
Aleshores, aquest treball de cicle, implicarà coordinació i col·laboració per a seleccionar, tractar ,organitzar i sistematitzar, tota la informació que tenim al nostre abast.

En conclusió , aquest capítols fan incidència de la importància de les Tic en l’àmbit educatiu, per bé de tots, tant del alumnat com del professorat.