L’educació audiovisual (EA), és un àmbit de l’educació, que reflexa la part més realista de la vida quotidiana, ja que els nens i nenes des de que naixen són envoltats per molts mitjans audiovisuals, que li ajudaran ha adquirir moltes competències, no sols les referents a les noves tecnologies, sinó també l’aprenentatge de temes transversals que aprendrà per mitja d’aquestos. Bé , així doncs, pel fet de que la societat és així, com ha bons docents tenim que fer front i aprendre totes les competències necessàries sobre la EA, per a poder ensenyar-la a l’escola en tots els seus àmbits.
Actualment com a futura docent, si faig una comparació paral·lela entre les competències que crec que tinc i els objectius generals sobre les competències bàsiques de l’EA, que proposa la generalitat catalana, en balanç general d’aquesta seria mitjanament positiva.
Ja que considere que competències com les de conèixer la dimensió socio- econòmica i els poders d’influència socio- polítiques als mitjans audiovisuals, si que els sé detectar, almenys alguns. Reconec per exemple, com darrere de publicitats de productes de neteja, així com , les tele-novel·les en horari de vesprada estan emfatitzant una cultura masclista, on la dona és la que té que quedar-se a cuidar als fills i filles per la vesprada i per suposat fer la neteja. Considere molt important aquestos detalls, que els nens i nenes inconscientment van engolint tots els dies, i que per tant estan educant-se en uns valors no correctes. I açò no més és un exemple de currículum ocult, però crec que hi ha molts més i en educació deurien d’eixir a al llum. Per tant com a docents és necessari ser capaç de triar de manera conscient, entre la gran diversitat de missatges audiovisuals que rebran diàriament, per tal de crear en el nostre alumnat un pensament crític i intel·ligent d’avant tota la gran quantitat de missatges que rebran al llarg del dia.
També, com a persona que he estat educada ja des de un primer moment en molts aspectes audiovisulas , com la televisió, es podria dir que també acomplisc , la competència de valorar la dimensió estètica dels continguts audiovisulas, es a dir, saber valorar i criticar si per exemple una pel·lícula està ben feta, si porta un fil que al telespectador l’enganxa, si els efectes especiasl estan ben aconseguits , etc
Així com també, o en part, sé utilitzar la tecnologia audiovisual com a mitjà d’expressió en àrees d’aprenentatge, ja que a la facultat he tingut que utilitzar instruments audiovisuals per a acomplir diversos objectius de diferents àrees. Així com a també, en un àmbit quotidià és molt fecuent utilitzar els diferents mitjans audiovisuals que dispose, com camera de fotografies i vídeos.
Mentre que per un altra part, encara hem queda molt per a aprendre, sobretot, hem fa falta educar-me més en l’adquisició de pautes d’anàlisi i dels continguts, veure el detall a partir d’un tot. I també conèixer més els codi del llenguatge audiovisuals i saber-los utilitzar en comunicacions senzilles, ja que plantejat des del camp de la didàctica no sé com ho enfocaria.
Actualment com a futura docent, si faig una comparació paral·lela entre les competències que crec que tinc i els objectius generals sobre les competències bàsiques de l’EA, que proposa la generalitat catalana, en balanç general d’aquesta seria mitjanament positiva.
Ja que considere que competències com les de conèixer la dimensió socio- econòmica i els poders d’influència socio- polítiques als mitjans audiovisuals, si que els sé detectar, almenys alguns. Reconec per exemple, com darrere de publicitats de productes de neteja, així com , les tele-novel·les en horari de vesprada estan emfatitzant una cultura masclista, on la dona és la que té que quedar-se a cuidar als fills i filles per la vesprada i per suposat fer la neteja. Considere molt important aquestos detalls, que els nens i nenes inconscientment van engolint tots els dies, i que per tant estan educant-se en uns valors no correctes. I açò no més és un exemple de currículum ocult, però crec que hi ha molts més i en educació deurien d’eixir a al llum. Per tant com a docents és necessari ser capaç de triar de manera conscient, entre la gran diversitat de missatges audiovisuals que rebran diàriament, per tal de crear en el nostre alumnat un pensament crític i intel·ligent d’avant tota la gran quantitat de missatges que rebran al llarg del dia.
També, com a persona que he estat educada ja des de un primer moment en molts aspectes audiovisulas , com la televisió, es podria dir que també acomplisc , la competència de valorar la dimensió estètica dels continguts audiovisulas, es a dir, saber valorar i criticar si per exemple una pel·lícula està ben feta, si porta un fil que al telespectador l’enganxa, si els efectes especiasl estan ben aconseguits , etc
Així com també, o en part, sé utilitzar la tecnologia audiovisual com a mitjà d’expressió en àrees d’aprenentatge, ja que a la facultat he tingut que utilitzar instruments audiovisuals per a acomplir diversos objectius de diferents àrees. Així com a també, en un àmbit quotidià és molt fecuent utilitzar els diferents mitjans audiovisuals que dispose, com camera de fotografies i vídeos.
Mentre que per un altra part, encara hem queda molt per a aprendre, sobretot, hem fa falta educar-me més en l’adquisició de pautes d’anàlisi i dels continguts, veure el detall a partir d’un tot. I també conèixer més els codi del llenguatge audiovisuals i saber-los utilitzar en comunicacions senzilles, ja que plantejat des del camp de la didàctica no sé com ho enfocaria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario